Som Paral·lel denunciem la possible compra de El Molino com el rescat d’un negoci privat i gentrificador al Barri

Recentment, des de la plataforma ciutadana Som Paral·lel ens hem assabentat de la proposta de d’adquisició per part de l’Ajuntament del teatre El Molino 1, la qual cosa podria comportar el rescat amb diners públics d’un negoci privat desenvolupat d’esquenes al barri i principal promotor de l’antic Pla Paral·lel2. El Molino ha sigut una empresa privada que ha promogut de forma instrumentalizadora i neoliberal un plan urbanístic que va estar rebutjar per una amplia majoria social dels tres barris. Aquesta empresa va liderar sense consens i participació veïnal el antic Pla Paral·lel amb una comissió fantasma i un procés gens transparent (no existeixen actes de aquest procés) i en connivència amb els principals poders polítics del antic Govern municipal de la ciutat (alguns querellats pel el cas del 3 % com Antonio Vives)3 .

Des de la plataforma Som Paral·lel exigim en primer lloc un pla d’usos de l’avinguda del Paral·lel que serveixi per començar a revertir un model de ciutat basat en el monocultiu turístic i la mercantilització de la cultura i demanem un plan participau del Molino com un equipament de proximitat, i no un rescat de un negoci privat de cultura. Ens oposem a tota intervenció municipal que no vagi precedida d’un ampli procés participatiu, transparent i democràtic al voltant del Paral·lel i en aquest cas especialment sobre el Molino. Per això exigim:

1. Un pla cultural per donar coherència a una forta inversió municipal a la zona (Arnau, Tantarantana i possiblement Molino i solar Talia – MAE) . Aquest pla hauria de tenir un efecte pal·liatiu sobre la gentrificació, mitjançant el foment de la cohesió social, la cultura de base i la implicació veïnal, allunyat del consum massiu, els grans esdeveniments i el turisme que tant mal ha fet als nostres barris.

2. Participació veïnal i dels sectors que integren tots els equipaments culturals de l’avinguda (centres cívics, teatre i sales comercials), tal com s’ha fet amb el Teatre Arnau, perquè no sigui l’excepció sinó la norma.

3. Un Pla d’Usos integral acord amb les exigències d’un Paral·lel fet a escala de les persones: un Paral·lel saludable, amb un cultura dels barris i de les persones que els construïm i en diàleg amb els diversos sectors culturals que sigui un exemple de cohesió social, urbanisme i participació ciutadana.

4. La retirada de la compra , qualsevol pacte amb el Molino o la seva compra si no es com equipament de proximitat pels barris.  La compra del Molino és una operació d’especulació que representa realment un rescat a una entitat gentrificadora i depredadora de la vida comunitària del barri. Una empresa que va promoure un plan que ha suposat la hipoteca real de la vida als barris del Paral·lel i que es veu com un model d’expulsió de veïnes sora la excusa de la cultura del espectacle, dels grans museus , la cultura marca adreçada al turisme.  No volem la compra, el rescat i pagament dels deutes de un negoci privat neoliberal amb diners públics. En el cas d’una possible compra per part de l’ICUB exigim un procés participatiu similar al del Teatre Arnau o el Borsí, per tal de promoure un equipament ciutadà de proximitat . Exigim al Govern d’Ada Colau l‘aturada immediata de aquesta operació sense un diàleg amb els 3 barris afectats, ja que la considerem que és una ruptura del programa de Barcelona en Comú i el pacte de Govern Municipal amb el PSC. Per nosaltres com plataforma ciutadana es com si el Govern municipal rescatés una oficina bancaria per donar-li continuïtat amb un ús privat i de hipoteques agressives i especulació urbanística.

Notes

1Diari Ara> 21/10/2017 “Ajuntament i creditors s’alien per intentar salvar El Molino”

https://www.ara.cat/societat/Ajuntament-creditors-salien-intentar-Molino_0_1891610897.html

3 Diari El Pais : “Antoni Vives, un exconcejal de urbanismo bajo sospecha”https://elpais.com/ccaa/2017/02/02/catalunya/1486036071_756624.html

Anuncis

Carta oberta a l’alcalde Xavier Trias

Carta oberta a l’alcalde Xavier Trias

Gens benvolgut senyor alcalde,

li escrivim aquesta carta en motiu de les seves declaracions a la premsa després de la inauguració frustrada del Pla Paral·lel.

Vostè  i el seu equip es van assegurar que els preparatius per la inauguració  del Pla Paral·lel es portessin amb  total discreció per seguir actuant  al marge dels veïns i les veïnes. Amb això, es volia evitar el  que era inevitable. 

Mentre  vostè estava tancat a un bar reunit amb alguns dels impulsors de la   remodelació del Paral·lel, més d’un centenar de veïns, molts dels quals  de forma espontània van mobilitzar-se per fer-li arribar el seu malestar acumulat en els darrers mesos per la imposició d’una remodelació del Paral·lel, fruit d’un model de barri i ciutat que van en contra de la gent que hi vol viure.

Deprés de marxar corrent amb el seu cotxe sense intentar establir cap diàleg amb nosaltres, vostè va declarar: “No  van ser els veïns els qui el van escridassar sinó gent violenta,  lligada a moviments estranys com els okupes i gent de `Ciutat morta’ “.

Com  sempre, les seves declaracions demostren no només la seva incapacitat  per reconèixer i entendre el teixit associatiu i veïnal dels barris,  sinó que també manifesten una mala fe per desacreditar aquell veïnat que  quan convé planta cara a l’Ajuntament per defensar els seus drets com a  ciutadans.

L’acte reivindicatiu i en tot moment pacífic va rebre el suport de la Plataforma Veïnal Som Paral·lel.  Una Plataforma que vostè hauria de conèixer ja que forma part del Grup  Impulsor del “procés participatiu” del Pla d’Usos del Poble Sec –procés  escàs, limitat i  fet a corre-cuita pel moment electoral i on, posats a  no respectar, no han respectat ni la validació del resultat per part  d’aquest grup– i que va participar al que el seu Ajuntament anomena  “Espai de Treball Compartit del Paral·lel” (espai que vam abandonar per  l’opacitat dels processos).

La  Plataforma  Veïnal Som Paral·lel va néixer fa 10 mesos, fruit de  l’aliança entre veïns i veïnes i entitats dels barris de banda i banda  de l’avinguda Paral·lel. Aquesta plataforma es defineix i sempre s’ha  definit com una plataforma veïnal. Les  entitats promotores són entitas veïnals com l’AVV St Antoni, l’AVV de la Satalia, i l’assemblea de barri de poblesec, i culturals com  l’Associació Talia-Olympia, l’Ateneu Cooperatiu La Base i l’Ateneu Rebel.

El  manifest constituent de la Plataforma ha estat signat per més de 50  entitats (FAVB, Amics de la Bici, Castellers del Poblesec, Raons Públiques, etc) i per més de 2.000 veïns i veïnes principalment del barris afectats pel Pla Paral·lel. Aquest manifest  recollia propostes de millora del Pla, discutides i consensuades entre  un gran nombre d’entitats i veÏns i totalment viables. Un manifest que  va ser presentat en les reunions de l’Espai de Treball compartit del  Paral·lel. No obstant, des d’Hàbitat Urbà es va donar l’esquena a les  reivindicacions dels veïns incomplint alguns dels compromisos acordats  amb el veïnat i excusant-se en qüestions tècniques.

Per  aquestes raons ens sorprèn i indigna profundament que ens acusi de no  ser veïns. Què pot fer pitjor un alcalde que no reconèixer els seus  veïns i veïnes com a tals, negant els seus drets com a subjectes  polítics?

Som veïns, veïnes i entitats fartes de veure com els barris es venen al model de ciutat que els lobbies turístics imposen. Una  ciutat morta, una ciutat que perd dia rere dia el petit comerç de  proximitat. Una ciutat de la qual el veïnat es veu expulsat per  l’encariment dels preus, per les molèsties de soroll generat per la  massificació de bars i terrasses o pel creixement sense mesura de nous  hotels i apartaments turístics.

Aquests  som qui el vam xiular dissabte, i els que el continuarem  interpel·lant mentre el consistori no governi amb la transparència  necessària, mitjançant processos de participació reals i vinculants i  complint amb els seus compromisos. Senyor  Trias, no només som veïns, sinó que som afectats per la reforma que s’ha imposat al Paral·lel i que transforma els barris que l’envolten. Exigim respecte.

Pot  seguir mirant cap a un altre cantó, dient que els que protesten no són  veïns, que són grupuscles, okupes, o els de “ciutat morta”. Seguirà  demostrant que la desconnexió entre vostè i la ciutat dels barris és  total i irreconciliable, mentre aquesta se li en va de les mans.

La paciència dels veïns i veïnes té un límit. Vostè, i els seus, fa temps que l’han passat.

Èxit de l’assembla veïnal: Seguim per aturar la massificació turística!

Avui, dimecres 15 d’octubre centenars de veïns ens hem trobat en una nova jornada de lluita per defensar els barris afectats per la reforma del Paral·lel.

La jornada ha començat amb una cadena humana al llarg del carrer Blai, en què un bon grapat de famílies han reivindicat l’ús de l’espai públic, front la gran quantitat de terrasses existents.

A les 19h ha començat l’assemblea veïnal, convocada en resposta a la negativa d’Hàbitat Urbà de suspendre les llicències de pública concurrència al Paral·lel. A l’assemblea hi han participat centenars de veïns, molts, afectats per les obres de l’avinguda, els pisos turístics o el soroll de les terrasses. Al finalitzar, els veïns han tallat l’avinguda del Paral·lel durant un quart d’hora i s’han manifestat pel carrer Blai, un dels més afectats per l’allau del turisme.

L’assemblea ha decidit dues noves convocatòries per seguir endavant amb la defensa d’un barri per viure-hi:

cartellAturem

  • Dijous 16 d’octubre. Nova concentració. Porta la teva cassola! 20h Plaça dels Ocellets.
  •  Dissabte 18 d’octubre. Passem a l’acció. Vine amb samarreta blanca! 11h Plaça dels Ocellets.

Cap Pla Sense el Veïnat!

#SomParalel

L’Ajuntament cedeix a la pressió veïnal i suspèn les llicències d’activitats de concurrència pública a Poble-sec

L’Ajuntament de Barcelona ha suspès la tramitació de llicències i de comunicats als barris del Poble-sec i a l’àmbit de la Rambla del Poblenou. Amb aquesta suspensió, l’Ajuntament s’ha compromès a iniciar la redacció d’un Pla d’Usos, que en el cas de Poble-sec era inexistent.

Des de la Plataforma Som Paral·lel (Aturem el Pla Paral·lel) entenem que aquesta suspensió no s’hagués produït sense la pressió veïnal dels darrers mesos. Lamentablement, es tracta d‘una mesura que arriba incomprensiblement tard, que té un abast limitat i que resulta insuficient.

En el cas del carrer Blai, per exemple, en els darrers tres anys els veïns hem vist com s’han donat llicències sense cap mena de planejament arribant a gairebé 60 bars i a una quarantena de terrasses en menys de 150 metres. Aquesta inacció del consistori ha generat greus problemes de convivència i descans, i ha suposat a més una transformació radical del teixit comercial que ha acabat posant en perill la pròpia supervivència del comerç tradicional i de proximitat.

Sorprenentment, la suspensió de llicències exclou l’avinguda del Paral·lel, actualment en procés de reforma i en la que l’impacte del turisme encara no és tant evident com en altres punts del barri. Aquest fet confirma que l’Ajuntament vol convertir l’avinguda en un nou eix turístic,una nova rambla, on es privatitzarà l’espai public i del qual els veïns i les veïnes quedaran exclosos. Des de la Plataforma, creiem que és un greu error no intervenir sobre el Paral·lel ja que aquest tipus de mesures tan sols són eficaces quan actuen de forma preventiva, i per això pensem que cal reenfocar inmediatament la reforma pensant en les necessitats dels barris . Així mateix, recordem que urgeix intervenir sobre la normativa d’ordenació de terrasses que tampoc es veu afectada per la suspensió.

Continua llegint

Dues alzines arrencades al Paral·lel

El Centre d’Estudis de Montjuïc ens ha assabentat de dues alzines que varen desaparèixer al Paral·lel, a prop de Plaça Espanya, per les obres: “Hem intentat aturar-ho i no ens han fet cap cas; és més, per les presses, sembla com si ho haguessin accelerat i tot des de la nostra trucada. Estaria bé que féssiu arribar a l’Ajuntament la vostra queixa personal a través del canal que estimeu oportú”. A continuació reproduïm el text d’Oriol Granados, president del Centre.

Alzines-5DSC01838

“Una vegada més, una actuació d’urbanisme municipal barceloní, sota la glamurosa denominació d’Hàbitat Urbà, ens ha impactat per la seva agressivitat: han arrencat les alzines que hi havia a una illeta del principi de l’avinguda del Paral·lel, en la seva confluència amb la Plaça d’Espanya. A més del seu valor com a arbres, tenien una característica molt especial: eren un important refugi d’avifauna, de fringíl·lids, petites aus cantaires que viuen en llibertat dins una ciutat dura i sorollosa i que, per la reducció de la seva població, han esdevingut tots espècies protegides per la normativa europea, estatal i normatives autonòmiques com la Llei de Protecció dels Animals de 1988. Però això, certs tècnics i responsables polítics ho ignoren o l’obliden per sistema.

La reforma de l’avinguda del Paral·lel, feta sense cap consideració per l’opinió dels veïns, que haurien d’haver estat partícips en ser els primers afectats, manté els mateixos principis de despotisme –il·lustrat o no- que anteriors projectes realitzats a la ciutat. Novament, cal esmenar la plana a aquells que són incapaços de veure, a l’hora de projectar, els diferents aspectes que conformen la realitat urbana, aquest hàbitat per definició complex, aspectes diversos que cal tenir presents per aconseguir que l’actuació suposi sempre una millora de la qualitat de vida, tan esperada pels qui hi viuen. Malauradament, alguns no ho entenen així i, amb una línia d’actuació simplista, prescindeixen d’una part tan enriquidora del paisatge urbà com són els elements naturals que, a més, són el suport i el refugi d’altres essers vius com els fringíl·lids, una simbiosi que representa un privilegi per una ciutat com a Barcelona. L’actuació que es du a terme és el resultat d’una ment pobre i empobridora. Entre altres qüestions, s’hauria pogut trobar una solució per tal de mantenir els dos exemplars que ja hi eren i formaven part d’un medi consolidat, fent-los conviure amb el nou carril bici. Si més no, quan des del CEM donen l’avís i alertem del valor d’aquestes alzines, no ens podíem imaginar el menyspreu d’Hàbitat Urbà cap a la implicació ciutadana i que serien arrencades en menys de vint-i-quatre hores. I a més a més, també servien de refugi d’ombra pel vianant que fa la travessa del desert en una Pl. Espanya que dóna absoluta prioritat semafòrica al trànsit del vehicle privat. Amb aquesta desaparició, tenim ja un Paral·lel més gris, una plaça d’Espanya més desolada i dura i una biodiversitat més empobrida a Barcelona”.

http://el3.cat/les-alzines-arrencades-del-paral%E2%80%A2lel/#.U7F0hCPuIQs.email

Participació veïnal contra un pla Paral·lel dissenyat d’esquenes a la ciutadania

La presentació de la Plataforma Aturem el Pla Paral·lel reuneix a centenars de persones al barri per debatre el model de ciutat i de barris que volem habitar

TallTransit19juny

Centenars de cartells voltaven pel barri des de feia ben bé una setmana. Mapes a bars, cafeteries, forns i centres socials. El boca orella i la xarxa. Tot això, sumat a la voluntat de conèixer i compartir el que signifiquen les excavadores que hi ha instal·lades al Paral·lel, va fer que la Plaça dels Ocellets s’omplís de gom a gom el dijous a la tarda.  
Es presentava la Plataforma Aturem el Pla Paral·lel amb una presentació i uns convidats de luxe. Companys del Poble Nou van explicar la seva experiència amb ‘Fem Rambla’, un procés participatiu i reivindicatiu aconseguit des del veïnat per aturar la transformació de la Rambla del Poble Nou, en el qual ens hi inspirem des de la Plataforma. Merche Vidal, de la FAVB, va fer una aproximació històrica a l’associacionisme veïnal i el seu impacte en la construcció dels barris i la ciutat per dir-nos que sí es pot fer i s’ha de construir, un front comú des del veïnat. Marina Garcés, filòsofa i pensadora, va fer una reflexió sobre la marca Barcelona i l’extractivisme que suposa en relació amb el turisme i va recordar l’altre Barcelona, la dels barris, la de les veïnes, la de la ciutat comuna.
Per entrar en detall, companys de Repensar Poble Sec i Raons Públiques van explicar les característiques i possibles conseqüències del pla Paral·lel. La turistificació i museització del barri com a element central d’unes intervencions concretes qüestionables com la despesa desmesurada en enllumenat hipertecnològic, elements de mobiliari urbà subjectes a l’ús privat de bars i restaurants en forma de terrasses, i un pla dissenyat i aprovat d’esquenes a les veïnes.  
El debat posterior va fer que algunes persones donéssin el seu suport a la Plataforma i expressessin el seu malestar amb el model de barri actual. Per ara, la Plataforma ha elaborat un manifest amb el suport de més de 40 entitats de Poble-Sec i barris veïns i signat per més de 700 persones. Els punts que es posen sobre la taula són: que s’aturin les obres del pla fins que no es dugui a terme un procés participatiu real, obert, plural i vinculant; la moratòria indefinida de concessió de llicències de pisos turístics, hotels i terrasses; la promoció de l’economia social i solidària en detriment del model de consum i d’oci de masses; i l’elaboració d’un pla d’usos que tingui en compte les necessitats dels veïns i veïnes dels barris implicats en la reforma.  
Són propostes tècnicament possibles, només cal voluntat política. Sembla que per ara, la mobilització veïnal comença a tenir els seus fruits. El proper 3 de juliol, es durà a terme una taula de negociació amb la conselleria d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona.  
L’acte de presentació va concloure sota els crits de “El barri no està en venda, el barri es defensa”, mentre els centenars de persones tallaven l’avinguda durant uns minuts en un acte simbòlic, i amb una posterior actuació musical de la Fundación Robo que va dedicar diversos temes a la crítica al model de ciutat i a l’economia especulativa.